Autor: Fercogestion

La banca sempre guanya, diu el refrany. I és cert: per interessant que sigui el producte que ofereixi una entitat bancària, ella sempre guanyarà més. Però la situació econòmica dels últims anys ha produït un inesperat gir amb el qual, sens dubte, la banca no hi comptava. T’imagines a un banc pagant als seus clients? Doncs aquest escenari no està tan lluny. T’expliquem per què.

Com ja hem explicat en altres posts d’aquest mateix blog de Ferco, la crisi econòmica ha portat les grans institucions bancàries (amb el BCE al capdavant) a anar reduint a poc a poc els tipus d’interès. Amb això pretenien afavorir la concessió de préstecs ‘barats’, la qual cosa teòricament condueix a un major consum. A més, es desincentiva l’estalvi (perquè dóna pocs interessos). En resum: l’objectiu era que els diners fluïssin i l’economia ‘de carrer’ es beneficiés.

Fins a aquí, tot normal. El que no s’esperava és que els tipus d’interès baixessin sense límit, fins al punt d’aconseguir en algun cas taxes negatives. I, atenció! No és una exageració: fa pocs dies, el diari Expansión explicava el cas de Bankinter, que ha estat el primer banc a Espanya a pagar als seus clients per tenir una hipoteca. Ha ocorregut de forma gairebé simbòlica, però… ha ocorregut. Segons sembla, el banc encara tenia algunes hipoteques referenciades al Líbor (a 1 mes) del franc suís, i s’ha aplicat una taxa negativa del -0,85%. El resultat ha estat que els pocs clients que tenen aquesta hipoteca han rebut, en algun cas, interessos del seu banc, que els pagava per això. Després de tot… un tracte és un tracte.

Encara que el cas de Bankinter és merament simbòlic, el diari Wall Street Journalrecordava en la seva edició europea que aquest inèdita situació podria arribar a estendre’s si continua la tendència a la baixa de l’Euríbor, indicador de referència no només per a Espanya sinó per a altres països europeus.

Actualment, la majoria d’hipoteques espanyoles prenen com a referència l’Euríbor a 12 mesos, que en aquest moment està en el 0,187%. Per descomptat, estem davant un supòsit divertit i poc més, perquè la banca no pagarà mai massivament per prestar diners. No obstant això, està cada vegada més prop de la freda barrera de 0. En cas de continuar aquesta regressió, la banca entraria en territori inexplorat, i tal vegada en un terreny jurídicament conflictiu.

I encara que és veritat –com dèiem al principi– que ‘la banca sempre guanya’, recordeu quan la dació en pagament d’un pis era una quimera inassolible? Doncs bé, l’any 2011, l’Audiència de Navarra va dinamitar aquest principi que semblava inamovible… i un any més tard es va aprovar la Llei Hipotecària de Rajoy.

Així que, imagineu el que passaria si una instància judicial reconegués el dret massiu dels hipotecats a rebre interessos positius gràcies als tipus negatius? Retornar els diners prestats, sí, però comptant amb un inesperat incentiu del banc… tal vegada ho faríem amb un somriure als llavis.

Tot apuntava a que 2015 seria l’any de la temuda pujada de l’euríbor… per la senzilla raó que ja estava molt a prop dels límits a la baixa. Però els mesos passen i l’indicador –que s’usa com a referència per a la majoria de les hipoteques, com és sabut– segueix marcant nous mínims.

Les últimes dades, corresponents al mes de febrer de 2015, ens diuen que l’euríbor va tancar el mes a un 0,255%. Això significa que, per a una hipoteca mitjana de 120.000 euros a 20 anys, referenciada a l’euríbor + 1%, l’estalvi mitjà d’un espanyol és de 200 euros anuals.

En el que portem de març, a més, la caiguda de l’indicador sembla no tenir fre: en el moment de redactar aquest article, marca un sorprenent 0,209%, camí ja de la barrera del 0,2%. Encara que ara ens sembli un comportament lògic, cal recordar que durant l’any 2008 l’euríbor va aconseguir el 5,39%, és a dir… 27 vegades més que ara!

Les contínues davallades de l’euríbor suposen, en resum, una bona notícia per als compradors d’habitatge, especialment ara que les hipoteques han rebrotat per primera vegada des de l’inici de la crisi.

Esperem nous descensos de l’euríbor? Com saber si està al límit i arriba l’esperat –encara que no per desitjat– ‘rebot’? Les oscil·lacions de l’euríbor depenen de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), i actualment els tipus d’interès estan en mínims històrics (0,05%), la qual cosa explica també l’evolució a la baixa de l’euríbor. De fet, a curt termini no sembla que aquesta situació hagi de canviar: la setmana passada, el president del BCE, Mario Draghi, anunciava que: 1) mantenia els tipus d’interès a l’esmentat 0,05%, i 2) Iniciava una sèrie de mesures destinades a estimular l’economia europea.

I d’estímuls va precisament la cosa: mentre els tipus estiguin baixos, l’euríbor també ho estarà… i les hipoteques seran més barates. Així de simple. De manera que el futur de les nostres economies, i l’import de la nostra quota mensual, depenen del BCE i –no ho oblidem– de les condicions que haguem negociat amb el nostre banc! Pel primer, la clau la té Mario Draghi. Pel segon… consulti a FERCO!

Hipoteca a tipus fix o a tipus variable? És una pregunta que ens plantejarem en el moment de gestionar amb diferents entitats a l’hora de demanar un préstec hipotecari. En un entorn com l’actual, amb tipus d’interès històricament baixos, l’atractiu de les hipoteques variables és clar, perquè resulten bastant més barates. Per entendre’ns: entre una hipoteca a l’euríbor + 1% i una altra al tipus fix del 5%, no hi ha color: ens quedem amb la primera.

Si fem un cop d’ull a les últimes dades oficials que proporciona l’INE (http://www.ine.es/daco/daco42/daco426/h1114.pdf), veurem que a Espanya el 92,6% de les hipoteques es constitueixen a tipus variable, així que l’estadística és aclaparadora. Els resultats també diuen que l’interès mitjà d’una hipoteca al moment de constituir-se és del 3,49%.

Ara bé, tenint en compte que les hipoteques duren 20, 30 o fins i tot més anys, i que sorgeixen algunes hipoteques a interessos fixos molt seductors (com per exemple un 3,5%), què passaria si en aquest llarg període de temps els tipus d’interès es disparessin? Arribats a aquest punt, podem fer-nos una pregunta molt simple: quant haurien de pujar els tipus perquè una hipoteca a interès fix resultés interessant? Com gairebé sempre… és qüestió de dades.

El primer que hem de pensar és que les hipoteques a interès fix sovint comporten petites –o no tan petites– càrregues vinculades al risc que assumeix l’entitat. Una d’elles és l’anomenada ‘compensació per risc de tipus d’interès’, que cobreix els possibles ‘daltabaixos’ de l’entitat en cas de perdre diners amb l’operació. Bàsicament, en el cas que el client –o sigui, nosaltres– cancel·lem la hipoteca abans del previst, evita així que el banc o entitat amortitzi l’operació. No és un detall menor, perquè pot arribar a suposar una important càrrega en cas de cancel·lació.

Un altre aspecte a valorar és l’evolució de l’euríbor. En realitat és la clau de tot, perquè si l’euríbor es dispara i hem escollit un tipus fix, la nostra elecció ens farà sentir feliçment previsors. Així que… què s’espera que faci l’euríbor?

Si mirem l’evolució de l’euríbor al llarg dels últims anys –és un indicador que es va llançar l’any 1999, així que l’històric és relativament curt–, veurem que gairebé sempre ha estat per sobre de l’interès fix –prenent com a interès fix de referència el 4%–.

L’any 2000, l’euríbor va superar el 7%, i encara que va anar baixant durant els anys següents, no va arribar a estar per sota del tipus fix fins a 2009, just a l’inici de la crisi. És a dir, durant 9 llargs anys, l’interès variable ha estat superior al fix. I l’època en què això no ha estat així, estàvem immersos en una profunda crisi.

Caldria preguntar-se si, en sortir d’aquesta crisi, els tipus tornaran a remuntar fins a situar-se de nou per sobre del tipus fix. Si fos així… les hipoteques variables començarien a ser interessants. Ho sap algú? És clar que no. Però davant la possibilitat que l’escenari canviï, hem de pensar molt bé en les conseqüències.

“Compte amb ‘Podemos’: si guanya, caurà la prima de risc, les borses s’enfonsaran i el creixement d’Espanya es veurà qüestionat”. Si segueixes les pàgines d’economia de la premsa, en algun moment hauràs llegit algun pronòstic similar sobre una hipotètica victòria del partit de Pablo Iglesias. Ara bé, què hi ha de cert en això? Quant hi ha de campanya política i quant de debò en aquesta afirmació? La resposta més honesta a aquesta pregunta és que ningú ho sap, i que tot la resta són especulacions.

 

Ara bé, tots sabem que algunes especulacions poden fer-se amb certa base (de fet, les enquestes que donen com a guanyador a ‘Podemos’ són exactament això: especulacions raonables). Bé; llavors, què ens diuen les hipòtesis sobre el que pot passar? En definitiva: com afectarà a la nostra butxaca un canvi de Govern de tal magnitud?

Inevitablement, hem de mirar a Grècia per saber-ho: és el referent més proper i per descomptat el més similar. La victòria del partit Syriza ha tingut ja temps de recollir sensacions. Quines han estat?

 

Reacció de les borses
Comencem per la borsa: els dies immediatament posteriors a la victòria electoral d’Alexis Tsipras, la borsa grega es va enfonsar, literalment. Els dos primers dies va perdre un 6%. El tercer, un 9%. Però recordem que les borses són àmbit d’especulació… i això és el que va ocórrer. Al cap d’uns pocs dies la borsa grega havia recuperat novament la cota dels 840 punts, exactament la mateixa que ja tenia abans dels comicis (en el moment d’escriure aquest post, el Athens Composite, principal indicador de la borsa grega, està en 893 punts).

En resum, i com pot veure’s en el gràfic adjunt, podem dir que la borsa no va patir les conseqüències (almenys no ara per ara).

I la prima de risc?
Observem ara la prima de risc. És un indicador important per a qualsevol economia, perquè serveix de ‘termòmetre de confiança’: com més alta sigui la prima de risc, més por inspira l’economia d’un país, és a dir, més difícil ho té per obtenir finançament. De manera que, si finalment l’obté, el crèdit serà més car (com és lògic) i per tant serà més difícil retornar els diners… el que es converteix en un cercle viciós.

Durant el 2014, i després del cop grec, la prima de risc es movia entre els 400 i els 500 punts, xifra relativament còmoda si tenim en compte que al febrer de 2012 s’havia arribat a superar… els 3.700 punts! A mesura que s’apropaven les eleccions (i s’intuïa, per tant, la victòria de Syriza), la prima de risc es movia ja entre els 800 i els 1.000 punts. Després de la victòria de Tsipras va superar els 1.100 punts… però a continuació es va moderar baixant de nou dels 900 punts (892 al moment d’escriure aquest post). En definitiva, pel que fa a la prima de risc, la victòria d’un partit destrossador com Syriza sí va tenir conseqüències.

 

Programa econòmic de ‘Podemos’
Ja hem vist el referent grec. Però, què pensa fer exactament ‘Podemos’?
El programa oficial encara no s’ha anunciat, però sí les bases, , que poden consultar-se aquí. A continuació resumim alguns dels punts del seu programa en matèria econòmica:

– Reestructurar el deute amb Europa, i fins i tot negar-se a pagar una part
– Pujada significativa dels salaris
– Jornada de 35 hores setmanals
– Derogació de la reforma laboral actualment vigent
– Pujar les cotitzacions socials que paga l’empresari per cada treballador
– Una banca pública que doni crèdit

 

Crítiques al programa de ‘Podemos’
Fa poques setmanes, el diari Expansió va demanar a 8 experts que analitzés les propostes del partit de Pablo Iglesias. El resultat, , que pot llegir-se aquí, va determinar el següent: es tractaria –segons aquests experts– d’un programa poc coherent, que no estimula la contractació de personal ja que obligaria a pujar sous artificialment… i això conduiria a més acomiadaments i menys contractació. D’altra banda, la creació d’una banca pública tindria l’avantatge a curt termini que, efectivament, hi hauria més crèdits per a tots. Però això es traduiria en inflació i, a la llarga, pujada d’impostos per a les classes mitjanes. L’opinió més gràfica és la de l’economista César Molinas: “les propostes semblen una carta als Reis Mags escrita per uns republicans disposats a fer trontollar els seus regnes”, afirma en aquest article d’Expansió.

Segur que a molts de nosaltres ens resulta familiar: un dia rebem un correu electrònic del nostre banc –o això volen fer-nos creure– informant-nos d’una revisió rutinària. El correu inclou l’aparença de la nostra entitat –logotip, color corporatiu, etc– i el llenguatge és similar al que fa servir la nostra entitat. Però resulta sospitós que se’ns demani introduir la clau per actualitzar el nostre compte…

És el famós phishing, una de les moltes formes d’estafa relacionada amb el món bancari, en aquest cas basat en la suplantació d’identitat. Però hi ha molts més. L’evolució del phishing és el que es coneix com el ‘pharming’: es redirigeix a la víctima a una web fraudulenta en la qual s’imita l’aspecte de la web de l’entitat bancària i, aprofitant aquesta aparent normalitat, es roben les claus de l’usuari. Un consell per evitar aquesta estafa és comprovar que l’adreça de la web comença per https:// (atenció a aquesta ‘s’ que és la que ens donarà la garantia).

Una altra estafa recurrent és la dels falsos premis de loteria. Tot comença amb un correu electrònic en el qual som informats que hem resultat guanyadors… amb un premi de loteria estrangera. Per cobrar-ho ‘només’ hem d’emplenar les nostres dades personals… i bancaris. Malgrat la senzillesa de l’estafa, la Policia segueix advertint al seu web que es tracta de delinqüents organitzats. Per donar major credibilitat, s’incorporen logos d’institucions, i el més perillós: atenen a les trucades –els mateixos delinqüents–, aparentant així una certa autenticitat. La Policia Nacional ofereix un consell que no falla en aquests casos: “utilitzi el sentit comú: a ningú li toca la loteria sense jugar”.

 

Els pagaments fraudulents amb targeta són un altre de les grans estafes cibernètiques. Els delinqüents creen en aquest cas una web amb aparença d’ecommerce convencional, amb productes a la venda i preus extremadament barats, que actuen com a ganxo. Al moment de pagar, ens demanen el nombre de la targeta i poden ocórrer dues coses: o bé ens cobren i mai rebem l’objecte comprat, o bé senzillament es queden amb les dades de la nostra targeta per utilitzar-la fraudulentament. Com evitar-ho? Busquem passarel·les de pagament fiables i, sobretot, desconfiem de preus sospitosament barats en webs desconegudes. La seguretat és un actiu que de vegades val la pena pagar.

Per acabar, enumerem alguns consells proporcionats per la Policia Nacional en relació a correus sospitosos. Són consells bàsics i genèrics, però ens poden evitar més d’un ensurt:

· No obrir missatges de correu, d’origen desconegut. Eliminar-ho, directament

· No executar cap arxiu adjunt que venja amb missatges suggeridors

· Adopti les mesures necessàries, quan li ofereixen “regals” que, per rebre’ls, ha de trucar per telèfon a prefixos 903/ 803/ 807/ 906 ( aquest últim en alguns casos és un nombre de tarifació especial)

· No facilitar l’adreça electrònica amb massa lleugeresa

· Tingui activat, constantment, un antivirus
· Visiti pàgines especialitzades sobre seguretat informàtica

· Perquè les seves dades viatgin segures, enviï els seus missatges xifrats