I si l’euríbor fos un indicador injust per a les hipoteques?

Tots ho hem sentit i llegit infinitat de vegades: la majoria de les hipoteques estan referenciades a l’euríbor (per exemple, euribor + 1%). De manera que, si l’euríbor baixa, nosaltres ens beneficiem d’una rebaixa. I si puja… carreguem amb l’increment que correspongui en la quota mensual. És això just? No sempre.

Tots veiem l’euríbor com un indicador objectiu, una dada ‘seriosa’ que prové de calcular la mitjana a què les entitats financeres es presten diners entre elles. Per arribar a aquesta xifra, es prenen com a referència els 24 bancs més importants d’Europa.

Ara bé, és realment una dada objectiva? Aquí comença el problema. Teòricament, sí. Però a la pràctica… No tant. Fa una mica més de tres anys (febrer de 2012), un grup d’advocats van denunciar l’opacitat del tipus d’interès que s’aplica a les hipoteques, i molt particularment la de l’euríbor. Pensareu que podria tractar-se d’una de tantes denúncies ‘militants’ de grups radicals, però una vegada més la realitat ens tira un gerro d’aigua freda, perquè la veritat és que els advocats van aconseguir tirar endavant amb la reclamació… i Europa els va donar la raó.

A finals de 2013, la Comissió Europea va imposar multes per valor de 1.700 milions d’euros a sis grans entitats financeres per manipular ‘artificialment’ la taxa de l’euríbor. Aquestes entitats eren Deutsche Bank, Societé Générale, Royal Bank of Scotland (RBS), JPMorgan, Citigroup i el broker RP Martin.

Així que ja hem comprovat que… no, referenciar la hipoteca a l’euríbor no sempre és just. Aquests problemes han donat ales als qui aposten per vincular les nostres hipoteques… al deute públic. I per a mostra, un botó.

Fixeu-vos en el que proposava el conseller delegat de Bankia, José Sevilla, fa escasses setmanes. Per a aquest banquer, el deute públic explica millor la marxa real de l’economia espanyola. Per això proposava referenciar els crèdits al deute públic (a un, dos o tres anys).

Seria aquest sistema més just? Sobre el paper, podria ser. Per començar, s’acabaria la possible manipulació de les entitats financeres. I, d’altra banda, i com recordava José Sevilla, més del 90% dels crèdits a Espanya són variables, davant del tipus fix que usen els països anglosaxons.

En contra d’aquesta tesi, podem defensar també l’euríbor com un indicador vàlid si tenim en compte que la seva pròpia lògica de mercat ens beneficia: quan l’economia va malament (és a dir, més famílies en dificultats), l’euríbor tendeix a baixar i, per tant, es rebaixa la quota de la hipoteca. Podríem dir el mateix del deute públic?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *