Hipoteques a fix i a variable: què interessa més?

Val la pena signar una hipoteca a interès fix? És una bona pregunta que té moltes respostes. Però de moment parem atenció a aquesta dada: segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquest tipus d’hipoteques representen ja un 10,8%, és a dir, un 4,1% més que fa un any. I ja se sap que, quan els gossos borden… alguna cosa senten.

Però no ens precipitem. Per començar, el 89,2% de les hipoteques segueix sent a tipus variable (generalment, euríbor + un diferencial). Però és veritat que gairebé podem parlar ja d’un petit canvi de tendència, perquè de fet les hipoteques a fix gairebé s’han duplicat, la qual cosa dóna que pensar.

Per què ara hi ha més gent que opta per la hipoteca a tipus fix? La resposta és senzilla: perquè hi ha persones que no volen córrer riscos. Amb la pujada de l’euribor –que va arribar a superar el 5%– li van veure les orelles al llop i ja no volen tornar a passar-ho malament. Però és que, a més, la hipoteca a tipus fix té ara dos bons arguments al seu favor:

1. Els tipus actuals estan en mínims històrics, així que el més normal és que el futur els ofereixi una pujada. Què ocorre si aquesta pujada és més elevada del que un podria assumir? Solució: optem per una hipoteca sense sobresalts i problema resolt.

2. Les hipoteques a tipus fix ja no estan vinculades a percentatges elevats, com per exemple el 6%, així que ara són bastant més atractives. Hi ha almenys mitja dotzena d’entitats que ofereixen hipoteques a tipus iguals o inferiors al 3% -en algun cas, fins i tot ronden el 2,5%-.

Aposto pel fix o pel variable?

Així les coses, hem d’apostar pel tipus fix? Aquí és on la resposta es complica. És veritat que el tipus de les hipoteques és tremendament competitiu, però també és veritat que l’euribor encara està lluny d’aquest percentatge, i fins i tot aplicant un diferencial (per exemple, euribor+1,2%), seguiríem parlant de percentatges per sota de l’1,5%, és a dir… molt lluny d’aquest 2,5-3% que ofereixen les hipoteques actuals a tipus fix.

En realitat, la pregunta clau no és si pujarà o no l’euribor, perquè és obvi que tard o d’hora ho farà. La pregunta és ‘QUAN’ pujarà. I cal pensar que la majoria d’ofertes hipotecàries interessants ho són per a terminis curts, per sota dels 20 anys, o fins i tot dels 10 anys. Podem nosaltres pagar la nostra hipoteca en menys d’aquests 10, 15 o 20 anys? Si és així, probablement valgui la pena.

Però si el que necessitem és pagar una quota còmoda, que ens permeti estirar els terminis uns 30 o 35 anys, les ofertes del tipus fix perden bona part del seu atractiu.

Vigilem amb els ‘extres’

D’altra banda, hauríem de parar atenció també a les condicions que ens imposa cada hipoteca. Moltes de les ofertes de tipus fix que tenen cert atractiu exigeixen, per exemple, domiciliar la nòmina. En alguns casos, fins i tot s’exigeix que aquesta nòmina sigui superior a una determinada quantitat (per exemple, 3.000 euros mensuals).

Altres entitats ens demanaran també que contractem assegurances de vida, o que fem aportacions a un pla de pensions…
Haurem d’analitzar amb calma aquestes condicions abans de decidir-nos per una o una altra opció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.