Segur que a molts de nosaltres ens resulta familiar: un dia rebem un correu electrònic del nostre banc –o això volen fer-nos creure– informant-nos d’una revisió rutinària. El correu inclou l’aparença de la nostra entitat –logotip, color corporatiu, etc– i el llenguatge és similar al que fa servir la nostra entitat. Però resulta sospitós que se’ns demani introduir la clau per actualitzar el nostre compte…
És el famós phishing, una de les moltes formes d’estafa relacionada amb el món bancari, en aquest cas basat en la suplantació d’identitat. Però hi ha molts més. L’evolució del phishing és el que es coneix com el ‘pharming’: es redirigeix a la víctima a una web fraudulenta en la qual s’imita l’aspecte de la web de l’entitat bancària i, aprofitant aquesta aparent normalitat, es roben les claus de l’usuari. Un consell per evitar aquesta estafa és comprovar que l’adreça de la web comença per https:// (atenció a aquesta ‘s’ que és la que ens donarà la garantia).
Una altra estafa recurrent és la dels falsos premis de loteria. Tot comença amb un correu electrònic en el qual som informats que hem resultat guanyadors… amb un premi de loteria estrangera. Per cobrar-ho ‘només’ hem d’emplenar les nostres dades personals… i bancaris. Malgrat la senzillesa de l’estafa, la Policia segueix advertint al seu web que es tracta de delinqüents organitzats. Per donar major credibilitat, s’incorporen logos d’institucions, i el més perillós: atenen a les trucades –els mateixos delinqüents–, aparentant així una certa autenticitat. La Policia Nacional ofereix un consell que no falla en aquests casos: “utilitzi el sentit comú: a ningú li toca la loteria sense jugar”.
Els pagaments fraudulents amb targeta són un altre de les grans estafes cibernètiques. Els delinqüents creen en aquest cas una web amb aparença d’ecommerce convencional, amb productes a la venda i preus extremadament barats, que actuen com a ganxo. Al moment de pagar, ens demanen el nombre de la targeta i poden ocórrer dues coses: o bé ens cobren i mai rebem l’objecte comprat, o bé senzillament es queden amb les dades de la nostra targeta per utilitzar-la fraudulentament. Com evitar-ho? Busquem passarel·les de pagament fiables i, sobretot, desconfiem de preus sospitosament barats en webs desconegudes. La seguretat és un actiu que de vegades val la pena pagar.
Per acabar, enumerem alguns consells proporcionats per la Policia Nacional en relació a correus sospitosos. Són consells bàsics i genèrics, però ens poden evitar més d’un ensurt:
· No obrir missatges de correu, d’origen desconegut. Eliminar-ho, directament
· No executar cap arxiu adjunt que venja amb missatges suggeridors
· Adopti les mesures necessàries, quan li ofereixen “regals” que, per rebre’ls, ha de trucar per telèfon a prefixos 903/ 803/ 807/ 906 ( aquest últim en alguns casos és un nombre de tarifació especial)
· No facilitar l’adreça electrònica amb massa lleugeresa
· Tingui activat, constantment, un antivirus
· Visiti pàgines especialitzades sobre seguretat informàtica
· Perquè les seves dades viatgin segures, enviï els seus missatges xifrats
