Si has de signar una hipoteca, molt probablement haur\u00e0s sentit parlar de les famoses \u2018cl\u00e0usules s\u00f2l\u2019, que durant anys s’han convertit en una poderosa eina de la banca. Deixant de banda els tecnicismes, en realitat el concepte resulta molt senzill: el banc ens marcava unes condicions de pagament amb un indicador concret \u2013per exemple, l\u2019eur\u00edbor +1%\u2013, per\u00f2 a continuaci\u00f3 ens deia en lletra petita: \u201csi algun dia els tipus d’inter\u00e8s baixen de X, ser\u00e0 igual, perqu\u00e8 vost\u00e8 ens pagar\u00e0 almenys un 3%\u201d.<\/p>\n
Aquesta f\u00f3rmula funcionava molt b\u00e9 quan l\u2019eur\u00edbor pujava, perqu\u00e8 el normal \u00e9s que aquestes hipoteques tinguessin tamb\u00e9 un l\u00edmit a l\u2019al\u00e7a \u2013per exemple, mai pagar\u00e0s m\u00e9s d’un 7% en total\u2013. El problema va arribar quan l\u2019eur\u00edbor va baixar vertiginosament\u2026 perqu\u00e8 molts dels clients que tenien aquesta hipoteca van descobrir llavors que tenien un l\u00edmit a la baixa \u2013l’anomenada \u2018cl\u00e0usula s\u00f2l\u2019\u2013. Aix\u00f2 significava que no podia beneficiar-se de la baixada dels tipus\u2026 I aqu\u00ed comen\u00e7ava el problema.<\/p>\n
Aix\u00f2 va generar una gran quantitat de conflictes i reclamacions, fins que diferents sent\u00e8ncies van recon\u00e8ixer el car\u00e0cter abusiu de la cl\u00e0usula. La m\u00e9s important va tenir lloc el 9 de maig de 2013, quan el Tribunal Suprem la va declarar il\u00b7legal en centenars de milers de contractes. El motiu no era la cl\u00e0usula en si, sin\u00f3 l’opacitat dels bancs. \u00c9s a dir: es va considerar que els bancs no havien estat prou clars i transparents en aquest punt en concret. A m\u00e9s, al setembre de 2014 una nova sent\u00e8ncia del Suprem va reafirmar aquest criteri.<\/p>\n
Com saber si el nostre contracte \u00e9s engany\u00f3s?<\/strong><\/p>\n Per\u00f2, vigilem: al contrari del que molts creuen, la \u2018cl\u00e0usula s\u00f2l\u2019 no \u00e9s il\u00b7legal. El que es va considerar abusiu \u00e9s la falta d’informaci\u00f3. Dit de forma plana: els bancs poden \u2018estr\u00e8nyer\u2019 als seus clients tant com aquests acceptin, per\u00f2 el que no poden fer \u00e9s \u2018enganyar-los\u2019.<\/p>\n Aix\u00ed que aqu\u00ed est\u00e0 en realitat el quid de la q\u00fcesti\u00f3: ens enganya el nostre banc? Com podem saber-ho?<\/p>\n Per a la nostra tranquil\u00b7litat, ara s\u00f3n pocs els contractes que inclouen aquesta cl\u00e0usula \u2013les entitats ja no volen problemes\u2013. Per\u00f2 si ho f\u00e9ssim, el Banc d’Espanya adverteix que les entitats han d’informar de forma clara i inequ\u00edvoca sobre els termes de l’acord (clicant aqu\u00ed, podreu accedir a la Guia d\u2019acc\u00e9s al pr\u00e9stec hipotecari)<\/a>.<\/p>\n B\u00e9, i qu\u00e8 passa si ja tenim signada una hipoteca que inclou cl\u00e0usula s\u00f2l i no \u00e9rem conscients? \u00c9s clar que hem de lluitar per eliminar-la. L’Organitzaci\u00f3 de Consumidors i Usuaris (OCU) ha estat molt bel\u00b7ligerant en aquest assumpte, i\u00a0al seu web trobarem pas a pas el que he de fer<\/a>. Sobretot, ens aconsellen no modificar el contracte, ja que aix\u00f2 implicaria un pacte entre les parts.<\/p>\n Si preferim resoldre-ho d’una forma m\u00e9s diplom\u00e0tica, podem demanar a la nostra entitat un impr\u00e8s per enviar una carta al director de l’entitat. En cas de no rebre resposta, demanem un full oficial de reclamacions -estan obligats a tenir-la-. Hi ha a m\u00e9s altres opcions, com per exemple un formulari al Banc d’Espanya.<\/p>\n